ENTREVISTA

Quin és el secret per mantenir-se al llarg de 137 anys?

Una xerrada amb Raül Vigas i Raquel de Nadal, directora de Sostenibilitat i Innovació, sobre el present i el futur de J·Vigas i el sector surer

Gener 2024

Com definiries J·V en cinc paraules?

Raül Vigas: Coneixement, sostenibilitat, qualitat, confiança, innovació

Raquel de Nadal: Les mateixes, i afegiria la visió, pensar sempre més enllà.

Quina és aquesta visió de futur?

RV: A nivell empresa ens focalitzem exclusivament en vins de guarda amb un producte de suro 100% natural. Creiem que els alternatius o microgranulats tindran recorregut en vins de rotació però per a vins de guarda, que necessiten una evolució, no hi ha cap tapament que ofereixi les característiques del suro natural.

D’altra banda, la sostenibilitat serà cada cop més important en les decisions de compra dels clients, i comptar amb el tapament més sostenible que existeix, el tap de suro 100% natural, i el que ofereix més prestacions, serà determinant per a tots aquells cellers que busquen la màxima qualitat i un producte local que contribueixi a la preservació de la natura.

RdN: La nostra visió en el futur proper és que en uns anys el sector vitivinícola ens vegi com un partner, el nostre coneixement incidirà que el vi evolucioni tal com necessita l’enòleg, hi haurà més interacció entre celler i empresa surera…

En resum, la investigació serà un dels pilars a nivell sectorial, com el Projecte Tractor del Vi, on treballem junts el sector vitivinícola i el surer. 

A nivell del sector surer s’ha vist en els últims temps que cada cop queden menys empreses independents ja que moltes han desaparegut o formen parts de grans grups…
Com aconsegueix J·Vigas “resistir” sent una empresa mitjana?

RV: D’una banda tenim un producte que està al màxim nivell en desenvolupament tecnològic, i de l’altra, allò que ens diferencia dels grans grups és la confiança dels clients. Mimar el client, escoltar-lo, assessorar-lo, oferint un tracte proper, transparent i honest ens permet mantenir els clients de tota la vida.

Per això també ens centrem en mercats propers, amb Espanya, França, Suïssa i Itàlia com a principals mercats. D’aquesta manera podem tenir aquesta relació de confiança, podem respondre ràpidament si ens necessiten, visitar periòdicament…

Es genera una relació gairebé d’amistat que costa molt d’aconseguir i és molt fàcil perdre si el producte o el servei no estan a l’alçada.

RdN: Quan anem als cellers i expliquem el que estem fent en R+D+i se sorprenen perquè realment estem al màxim nivell de desenvolupament. Tot i ser una empresa familiar prioritzem la innovació, i això és una cosa que no solen veure en empreses de la nostra mida.

Crec que això ens ha mantingut fins avui amb la capacitat de competir amb empreses més grans, amb l’afegit que nosaltres podem oferir un servei més personalitzat.

A l’hora de desenvolupar un nou projecte d’innovació, en què us inspireu?

RdN: El tracte proper que tenim amb els cellers ens permet conèixer els seus interessos i inquietuds, que per a nosaltres és estratègic.

El que passa és que des de J·V moltes vegades sorgeix una necessitat de coneixement sobre una característica del suro i aleshores preguntem als cellers si és rellevant per a ells. En cas que sigui així, us proposem un projecte de col·laboració.

Hi ha altres casos on una propietat a estudiar interessa més d’una empresa del sector, com ara ha passat recentment amb la transferència d’oxigen, per la qual cosa s’engega un grup operatiu. En el darrer cas, no es va tractar només d’una propietat, sinó d’adquirir coneixement sobre diverses de les propietats, cosa que ens va portar al projecte Cork2wine. En tots els casos no només s’hi involucren sureres, sinó també cellers.
Acabat el Cork2wine i amb la mateixa visió, participarem en un projecte que està liderat per la indústria vitivinícola, el Projecte Tractor del Vi en què formem part d’un projecte primari per continuar adquirint coneixement sobre la matriu suro.

Quin és el repte més gran per als taps de suro?

RV: Tenim una sort, però que es pot convertir en un handicap, que és que treballem amb un producte natural: no és senzill obtenir valors estàndards o crear processos més industrials i, a més, interacciona amb un altre producte natural, que és el vi.

Un tap pot sortir bé de la fàbrica, però donar problemes a posteriori?

RV: Exactament. Com que en el nostre cas realitzem taps de qualitat alta per a vins de guarda, són vins que s’obriran al cap d’anys, amb la implicació que té la bona conservació per part de tots els implicats: celler, distribuïdores, transport, restaurants…

Quan hi ha un error, és molt difícil saber on hi ha hagut el problema perquè hi ha molts actors implicats que no treballen de manera conjunta.

I tots aquests actors són conscients de la seva responsabilitat a l’hora de conservar un vi?

RdN: Manca més pedagogia sobre la conservació, així com l’ús del suro, perquè és un producte natural que s’ha d’utilitzar d’una manera concreta perquè ofereixi resultats òptims.

S’hauria de prestar més atenció a l’embotellat?

RdN: Sens dubte, la conscienciació de cellers a nivell de com tractar el tap ha millorat en els darrers anys, però és veritat que falten molts controls a l’embotellament, que és un moment crític a nivell de transferència d’oxigen. Si no es realitza correctament, pot ser que el vi no evolucioni de la manera òptima que requereix l’enòleg.

El tap de suro natural és el que ofereix més beneficis al vi, com ara la microoxigenació que cap altre tancament pot oferir, però és important que els cellers segueixin les indicacions de conservació i utilitzin correctament els taps durant l’embotellat.

RV: Nosaltres hem de fabricar un producte que compleixi totes les necessitats del client, però crec que alguns cellers no són totalment conscients de la importància del procés d’embotellament. No és el cas de tots els cellers, sens dubte, però hauríem de ser proactius i fer més pedagogia sobre aquest procés per ser el partner perfecte per als cellers.