ENTREVISTA CARA A CARA
“Puri, te’n pots anar amb el cap ben alt per la feina que has fet”
Entrevista cara a cara amb la més veterana i la més jove de l’equip.
La Puri, responsable de la Qualitat Visual, es jubila aquest any, i la Bàrbara, que treballa al Departament d’Operacions en Aprovisionaments, està desitjant viatjar.
Juny 2024
Puri Rivera (PR) i Bàrbara Giné (BG) són la persona més veterana i la més jove de l’equip, respectivament. Xerrant amb elles m’assabento que això no és l’únic que les uneix, a més són família: la sogra de la Puri era germana de la besàvia de la Bàrbara, cosa que van descobrir un dia xerrant amb un cafè a la cantina…
La Puri es jubila aquest any, i la Bàrbara està desitjant viatjar, créixer en responsabilitat i seguir aprenent a diferents àrees de l’empresa, sense deixar d’aportar a l’empresa i a l’equip (si és que hi ha alguna diferència).
“He passat aquí tota la meva vida, tots els tràngols de la meva vida, bons i dolents, i sempre he tingut suport de la família Vigas quan he necessitat alguna cosa”
Com van ser els vostres inicis a J·Vigas?
PR: Jo vaig entrar amb 14 anys, quan vaig acabar l’escola, i vaig entrar-hi perquè la meva germana gran ja treballava aquí. He passat aquí tota la meva vida, tots els tràngols, bons i dolents, i sempre he tingut suport de la família Vigas quan he necessitat alguna cosa.
Vaig començar quan estava l’avi [així es com es coneixia en Josep Vigas en els últims anys], l’Enric era a la mili i en Joan no era aquí encara perquè era molt jovenet. He après molt de l’Enric. Em preguntava: quins taps t’agraden més? tu què faries amb aquests taps, com els classificaries? I de sobte, un dia, sense adonar-te’n, coneixes totes les classes i [les preferències d’] els clients.
BG: Recordo quan vaig entrar veure l’avi al despatx, ja jubilat… Jo en tenia 18, estudiava Administració i havia de fer unes hores de pràctiques, així que vaig començar en pràctiques en temes administratius del laboratori, i quan es van acabar les pràctiques em van proposar de quedar-m’hi, així que estudiava als matins i a les tardes treballava aquí.
He estat en diferents departaments. Del laboratori vaig passar a preparar comandes i expedicions. El 2017 vaig fer un Erasmus a Anglaterra i quan vaig tornar vaig passar al departament de compres i rendiment.
Puri, si haguessis de donar un consell a la Bàrbara, què li diries?
PR: Un consell…? És que a la Bàrbara pocs consells se li poden donar… Jo li diria que segueixi així perquè, com que la conec des de ja fa molts anys, m’ha demostrat que és molt bona persona, treballadora… Recordo que, quan era més jove, pensava: ‘ Quina noia, tan jove com és i saber estar que té…’
I sempre ens hem portat molt bé, encara que de vegades ens hem enfadat una mica…
BG: És que la Puri té molt de caràcter! Però és normal que hi hagi frecs, sobretot quan hi ha moments forts de feina, però vaja, sempre ho hem solucionat al moment i sense problema.
I tu, Bàrbara, quin consell donaries a la Puri?
BG: Jo sé que ella sap gaudir la vida, així que estic segura que aprofitarà la jubilació per passar-ho bé, i que se’n vagi amb el cap ben alt per la feina que ha fet.
PR: Ah! Això sí, me’n vaig orgullosa per la feina que he fet…
Puri, tu t’encarregues de tot allò relacionat amb la qualitat visual, ara que tu te’n vas, qui serà el teu reemplaçament?
PR: L’Agustina, per la seva experiència, fa 20 anys que és a l’empresa i abans ja treballava al sector.
Com veieu el futur del sector i de l’empresa?
BG: És un sector on hi ha molta variabilitat, on hi ha anys molt bons, i d’altres menys. Jo crec que Vigas el que té de bo és que té molts valors afegits, i per això hem arribat fins aquí. Per exemple: el tracte al client i la compra. Nosaltres tenim un punt molt fort que és com comprem, som molt exigents.
Altres empreses de la nostra mida han tancat en els darrers anys o han estat comprades per multinacionals perquè potser no tenien aquests valors…
PR: Per molt que sorgeixin alternatives, jo crec que el tap de suro natural de qualitat, que és el que fem aquí, seguirà perquè els vins bons necessiten aquest tipus de tap…
“Nosaltres tenim un punt molt fort que és com comprem, som molt exigents”
Puri, com ha canviat el sector des que tu vas entrar, fa gairebé mig segle?
Quan vaig arribar era molt diferent. Hi havia màquines perforadores, esmeriladores, una màquina d’escollir, tres de marcar… Era només fàbrica, no hi havia comercials, ni laboratori… Tot això va començar quan l’Enric i en Joan van entrar a dirigir a finals dels 70: es va fer el laboratori, viatjaven, es buscaven clients i es va començar a créixer.
Creieu que la gent del carrer li dóna importància al tap que porta un vi?
PR: La gent que sap de vi sí, però molta gent quan demana un vi no es fixa al tap…
BG: Jo crec que hi ha molt de desconeixement de la feina que hi ha darrere d’un tap. Si pogués, faria visites des de l’inici fins al final explicant tot el procés per fabricar un tap, des que es compra el suro fins que es prepara, tots els controls i la personalització que es fa a cada client.
Què vol dir que es personalitza?
PR: Per una banda tens les classes: Flor, Extra… però després dins de cada classe, hi ha clients! Per exemple, em diuen: ‘Puri, has de fer aquesta classe per al celler tal’, ja que jo ja sé com ha de ser, el que li agrada a aquest celler en concret.
Aquest seria el valor més important que se li dóna al client, la personalització total de la comanda?
BR: Sí, perquè no només hi ha una personalització de la classe del tap sinó del tracte, el client sap que té un servei per a ell directe a través de SAC [Servei d’Atenció al Client], des que fa la comanda fins que li arriben els taps i a posteriori també tenen un contacte directe. És un tracte molt proper…
A més, pot fer un seguiment anual, tenir la informació que vulgui del tap, de l’empresa…
Com definiries J·Vigas?
PR: Evolució, des que jo vaig entrar ha prosperat molt; perseverança, adaptar-se als temps…
BG: Professionalitat, innovació, perquè sempre estem molt al dia. El departament tècnic està constantment buscant estudis, projectes… Això és una cosa que el client valora moltíssim. I la personalització.
Finalment, com convenceries un enòleg perquè compri els taps de Vigas?
BG: Tenim arguments de sobres, només explicant el seguiment que es té des del principi fins al final i la cura que hi posem tant tècnica com visual…
PR: Jo li diria que pot estar tranquil perquè el tap no li donarà problemes, hi ha moltíssim control.